Cianotípia

El blau de la llum

La cianotípia és una de les tècniques fotogràfiques més antigues: data de 1842. Dues sals de ferro, paper i llum solar. Res més. El resultat és una impressió en un blau profund —blau prussià— que no s’esvaeix, no groga amb el temps i no necessita ni cambra fosca ni productes perillosos.

Però la seva simplicitat no li treu complexitat. La cianotípia respon de manera diferent a cada paper, a cada llum, a cada emulsió. Aprendre a llegir-la és aprendre a respectar la imprecisió com a part del procés.

En aquest taller preparem la solució, emulsionem el paper, exposem amb llum solar o ultraviolada i revelem amb aigua freda. Treballem amb negatius impresos en transparència, però també amb fotogrames —objectes posats directament sobre el paper— per entendre el procés sense intermediaris.

Continguts clau

• Orígens i context de la cianotípia dins els processos alternatius
• Preparació de la solució de ferricinat amònic i ferricianur de potassi
• Emulsionament del paper: materials, gruix i assecat
• Exposició: variables de llum, temps i distància
• Revelat amb aigua: neteja, oxidació i viratge espontani
• Variacions: impressió sobre teixits, fusta i altres suports
• Fotogrames: treballar sense càmera ni negatiu

Inclòs en el preu

• Productes químics: ferricinat amònic i ferricianur de potassi
• Papers de diversos gramatges (aquarel·la, kraft, llis)
• Negatius de mostra en acetat
• Objectes per a fotogrames
• Ús del laboratori i espai d’exposició solar/UV

Cal portar

• Fotografies pròpies convertides a negatiu en acetat (opcional; si no en tens, les generem a la sessió)
• Objectes personals per a fotogrames si en vols usar (fulles, teixits, transparències…)

No inclòs

• Impressió de negatius en acetat addicionals (+materials, consultar)
• Suports alternatius com teixit o fusta (disponibles com a opció extra)