Qui som
Sobre Llumàtics
Llumàtics existeix per transmetre la passió per la fotografia de tota la vida a les persones que la senten de la mateixa manera. Portem molts anys fent i ensenyant fotografia analògica —molt abans que els hipsters la posessin de moda fa una dècada. No venim d’una tendència. Venim d’una necessitat.
D’on venim
Joan Linux Martínez (Barcelona, 1972) es va criar en una família d’artistes: ceramistes, escultors i pintors. Aquell entorn li va donar, de ben petit, accés a una càmera rèflex i un primer cop d’ull al que seria la seva vida.
La formació en fotografia l’obliga a no parar d’investigar: creació de noves fòrmules de revelat, tècniques experimentals, nous suports —inclòs el vidre—, nous resultats. I a mantenir contacte constant amb creadors d’àmbits similars i ben diferents. Encara s’emociona veient com apareix màgicament la imatge mentre revela. I encara més, veient la cara de la gent que mai ho ha vist en directe: les olors dels productes químics, la llum vermella, el pas de la foscor a l’excés de llum dels flaixos.
La 2011 comença a impartir tallers a la Lomography Embassy Barcelona, avui Cameras & Films. El 2017, Llumàtics obre com a escola pròpia al barri del Poble-Sec. Amb la pandèmia, l’estudi-plató es trasllada a la Nau Bostik, al nord de la ciutat, on opera avui.
Ha après fotografía de manera autodidacta i al costat de mestres com Manuel Castro Prieto, Rubén Morales i Alfonso de Castro. Ha impartit classes i conferències sobre fotografia experimental en diversos espais i contextos. El 2020 va fundar 112 Books, editorial independent de fotollibres.
Més sobre Joan Linux a about.pocallum.cat
L’espai
El laboratori és petit però ben pensat. Disposa d’ampliadores de mig format i gran format, piles còmodes per revelar paper, nevera per conservar paper i pel·lícula en bon estat, armari de secat de negatius, esmaltadora i tots els productes químics necessaris per treballar en pel·lícula i paper. A part del laboratori hi ha un petit plató amb fons de paper i flaixos de qualitat.
Comptem també amb una petita però molt interessant biblioteca: una col·lecció de llibres d’autors i de tècniques fotogràfiques que posem a disposició dels alumnes.
L’espai és de treball, no un aparador. Només acceptem visites concertades.
Com entenem la fotografia
La fotografia té dues parts inseparables.
La tècnica s’aprèn amb una base teòrica sòlida i molta pràctica. No hi ha dreceres: cal entendre la llum, la química, la relació entre temps d’exposició i temperatura de revelat. Aquí sí que som rigorosos i, si cal, teòrics —de fet, estem escrivint un llibre força teòric sobre l’edició gràfica dins el món editorial.
La conceptual ve de totes les arts existents i cal regar-la i cultivar-la dia a dia. Recomanem sempre veure exposicions —de tot tipus, no cal que siguin fotogràfiques—, llegir molt, mirar llibres d’autors, comprar fotollibres (a 112books.eu, per exemple), i fer el que en diem anàlisi forense: aturar-se davant qualsevol fotografia que cridi l’atenció i preguntar-se per què.
La fotografia documental i de carrer ens interessa molt, i sobretot des del punt de vista conceptual: com a forma de comunicació, no com a exhibició tècnica.
No venim de la facultat de Belles Arts. Però sí que hem impartit classes i conferències sobre fotografia experimental en espais molt diversos. I continuem aprenent.
Els grups de màxim 4 persones no és un límit de capacitat: és una condició pedagògica. Aprenent fotografia química, l’atenció individual no és un luxe, és el mínim.